Cargando...
CENT ANYS DE COOPERATIVISME
A principis del segle XX, influïda per l'encíclica Rerum novarum de Lleó XIII, l'Església catòlica va impulsar la creació d'associacions i cercles obrers; el seu impulsor més destacat va ser el jesuïta castellonenc Antonio Vicent Dols (1837-1912).
El Cercle Catòlic Obrer es va constituir a Borriana el 5 de desembre de 1883, sota la protecció de sant Vicent Ferrer, després de la constitució del de Vila-real al juliol de 1881 i el de Castelló al maig de 1882. Entre els seus promotors van ocupar un lloc destacat els propietaris Mario Selma, Juan Ferrer i Andrés Peyrat, el metge Ramón Marchancoses i, molt especialment, l'advocat i propietari Enrique Peris Enrique, que seria nomenat president. En el si del Cercle, el 27 de novembre de 1904, es va constituir el Gremi de Llauradors de Sant Isidre amb la finalitat de "formar gremis o agrupacions encaminades al foment de l'agricultura, la indústria i el comerç", sent nomenat president Enrique Peris Enrique.
El Gremi va començar les seues activitats el 15 de desembre de 1904 amb un préstec atorgat a José Vicent Real per un import de 12.000 pessetes. Amb estos fons va llogar un magatzem, per un import de 600 pessetes, i va centrar la seua activitat en la compra i venda als socis de guano (adobs) i productes com l'amoníac, la potassa, el nitrat i els superfosfats.
Davant de la imminent publicació de la Llei de Sindicats Agrícoles al gener de 1906, anticipant-se, el mateix Gremi de Llauradors es va transformar el 25 de setembre de 1905 en el Sindicat Agrícola Obrer de Borriana, i va ser nomenat novament president Enrique Peris Enrique, el mateix president del Gremi, que havia iniciat la trajectòria del Cercle vint-i-dos anys abans.
El Sindicat Agrícola Obrer es va ocupar dels fins materials i de cooperació a través de la Cooperativa de Consum de 1904, la creació de la Caixa Rural del Sindicat Agrícola Obrer de Borriana de 1910, la Cooperativa de Producció Tarongera, la Secció de Cultiu del Sindicat Agrícola Obrer de Borriana de 1928 i la Caixa Rural del Sindicat Agrícola Obrer de 1931. Per al compliment dels fins espirituals va absorbir totes les tasques socials del Cercle, saló social, biblioteca i escoles nocturnes, i es va convertir en un dels sindicats més importants, a l'arribar a la xifra de 1.309 socis al desembre de 1909.
El Sindicat i les seues seccions van ser les que, a partir de noves adaptacions estatutàries, i de conformitat amb la Llei de Cooperació de 1942 i següents, es van constituir en la Cooperativa Agrícola Sant Josep de Borriana i la seua Caixa Rural de Crèdit, i el seu reglament va ser aprovat el 30 de juny de 1944. Actualment, el desenvolupament de la seua activitat està regulada a la Comunitat Valenciana a través de les seues lleis de cooperatives, la primera de les quals és la Llei 11/1985, Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana.
Així, l'actual Caixa Rural Sant Josep de Borriana, Cooperativa de Crèdit Valenciana, remunta el seu origen social a principis del segle XX. I al llarg d'este segle, el sector cooperatiu, com un borrianenc més, ha disfrutat i patit èpoques d'esplendor del cultiu i comerç de la taronja, les seues crisis productives, les crisis polítiques i socials, els anys d'emigració, de bonança, de crisi del monocultiu taronger i, finalment, el creixent desenvolupament urbanístic de la ciutat.
En este temps, en el seu vessant financer, Caixa Rural Borriana ha participat en tots i cada un dels xicotets i grans projectes que s'han desenvolupat en la ciutat. El finançament a l'Ajuntament de les obres per a la urbanització de la plaça d'Espanya i la plaça de Chicharro; la pavimentació dels carrers de Cardenal Benlloch, Encarnació o Escorredor; el dragatge del Port; els avals concedits a la Comunitat de Regants de Borriana per a la realització de les principals séquies de Borriana; la construcció del Col·legi de la Consolació i Vila Fàtima, el Col·legi Salesià, els solars per al Col·legi Pare Villalonga, els solars per a la construcció dels dos instituts d'ensenyança mitjana, l'IES Llombai i l'IES Jaume I; el finançament de les cooperatives agrícoles locals; la renovació de la flota pesquera de la ciutat; el finançament de la remodelació del Camp de Futbol Sant Ferran, etc.
En l'aspecte social, Caixa Rural Borriana ha contribuït decididament al desenvolupament de la ciutat, dedicant importants pressupostos a obres benèfiques, assistencials, culturals i esportives.