Història

El nostre origen i la nostra trajectòria a través del temps.

Els inicis del cooperativisme a Nules els hem de buscar al voltant de l'any 1920, quan a Nules hi havia tres cooperatives de consum amb els seus corresponents magatzems d'adobs. A partir d'eixe moment apareixen dos organitzacions obreres, la UGT i el Sindicat Catòlic de Treballadors del Camp, que es va formar en un principi amb el nom d'Unió Obrera de Nules i de la qual formaven part hòmens i dones, i va donar lloc al Sindicat Agrícola Sant Josep de Nules. De les divergències entre la UGT i el Sindicat Catòlic va sorgir la llavor que donaria el seu fruit en anys posteriors, quan un grup de propietaris mitjans i xicotets es van unir al Sindicat Catòlic i es van plantejar la constitució d'un sindicat agrícola.

Les primeres iniciatives van partir d'un home de l'Administració pública, Juan Abad Cantavella, oficial de telègrafs que va assessorar i impulsar el naixement de Sindicat sobre la base legal de la Llei de Sindicats Agrícoles del 28 de gener de 1906 i del seu reglament posterior.

• Destaquem l'article 5 del reglament que ens diu que el seu patró és Sant Josep, al qual s'honrarà tots els anys en alguns cultes. El seu lema és el dels antics gremis: "Uns per altres i Déu per tots".

• En l'article 6 diu: "Este sindicat prescindix de bàndols polítics, i s'hi insta els socis amb la prohibició de llegir o parlar de política o fer-ne observacions, podent ser expulsat del Sindicat el codntraventor. El seu objecte és formar hòmens honrats, creients i amants de l'agricultura".

El 6 març de 1926 consta la inscripció de 253 socis. El 18 d'abril es compra la casa del Sindicat Unió Obrera i el 16 de maig s'acorda visitar la viuda de Pedro Alcázar per a comprar les cases en què actualment està situada la nostra oficina principal. Entre juliol i agost es restringix la concessió de préstecs per la situació en què es trobava la Caixa com a resultat dels exigus beneficis que s'esperaven i els que en realitat s'havien obtingut.

El 20 de març de 1927, en la Junta General Extraordinària del Sindicat, es va posar de manifest la necessitat que començara a funcionar la Secció Cooperativa de Compravenda, i molt especialment pel que fa als adobs, sense la qual no hi ha la possibilitat que l'activitat exercida puga considerar-se pròpia d'un sindicat agrícola, per la qual cosa caldria procedir a la dissolució de l'entitat d'acord amb les disposicions oficials.

En 1927 s'inauguren també les escoles del sindicat. Es contracta com a mestre Salvador Torres Rodrigo, i també Juan Bautista Company i Antonio García. Este fet va resultar de gran importància per als socis i els seus fills, que d'esta manera veien augmentar la seua formació cultural i humana. En esta escola es van formar els posteriors dirigents del Sindicat i van aprendre el valor de servici, entés sempre des de la perspectiva social cristiana.

En 1929, en plena depressió mundial, es va vendre la Secció de Comestibles per no poder atendre-la. Al mateix temps es van construir deu vivendes en el carrer de Cervantes, popularment conegut pel "carrer de la Caixa", de 200 m2, al preu de 7,50 PTA/m2, concedint préstecs de 7.000 pessetes per a la seua construcció.

En 1933 es van sortejar els deu solars restants per a la construcció de vivendes en les mateixes condicions que els anteriors.

Els anys 1936 i 1937 la vida econòmica va ser molt efímera, pel clima de desconfiança generalitzada. Els socis en volien traure tots els seus estalvis, cosa impossible, ja que el nombre de préstecs era elevat, i si el Sindicat va poder continuar operant va ser pel redescompte de les lletres en el Banc d'Espanya. En este temps només es podien concedir reintegraments de 200 pessetes mensuals per a gastos de casa, i tot això havia de ser ratificat per un representant del Front Popular i un altre del Sindicat.

Els treballadors del Sindicat es van incorporar a files, i Nules va quedar assolada pels bombardejos, i es va abandonar tot. Els llibres del Sindicat van aparéixer en la plaça Major, segurament per a cremar-los; però José Miralles Palmer, que havia sigut nomenat president el 20 de juny de 1938, els va arreplegar, i amb un carro tirat per cavalleries els va traslladar a una habitació de l'Organització Provincial, on van quedar depositats, i gràcies a això van poder conservar-se.

Acabada la Guerra Civil, al juny de 1940 va tornar a reunir-se la Junta Directiva que havia sigut destituïda pel Front Popular; va alçar acta notarial per a fer-se de nou amb el control de l'entitat, i es va tornar a recuperar el nom de Sindicat Agrícola Sant Josep, ja que durant la República se li havia canviat per Sindicat Agrícola Nuler. El president de l'entitat, José Miralles Palmer, va portar-ne la documentació i va encarregar la reconstrucció de la documentació a l'empleat i posteriorment director de l'entitat durant 55 anys Francisco Flich Darás, ja que l'últim balanç tancat era del 31 de desembre de 1936. En este període de postguerra destaca la consecució del préstec de 11.900.000 pessetes concedit a l'entitat per l'Institut de Crèdit, que va contribuir a la reconstrucció de totes les hisendes del terme municipal.

El tercer president de l'entitat va ser Jaime Ripollés Cubedo, el mandat del qual s'estén des de 1965 fins a 1986. En este període va ser quan el que va nàixer com un Sindicat Agrícola es va transformar en la cooperativa de crèdit Caixa Rural Nules

En 1970 s'inaugura la seu central de la Caixa Rural de Nules, amb assistència del ministre de Relacions Sindicals, Enrique García Ramal, i del bisbe de Sogorb-Castelló, Josep Maria Cases Deordal.

En 1979 es va construir la Residència d'Ancians Mare de Déu de la Soledat, on la Caixa Rural de Nules va posar tot el seu interés en la construcció d'este bé social. I eixe mateix any es va obsequiar la Creu Roja Espanyola amb una ambulància.

Fins ací hem fet una referència a les fites més importants succeïdes, i que són la nostra base i camí, que cal seguir adaptant als temps actuals. Sense deixar de mencionar altres fets tan importants com ara la construcció de quinze cases en l'avinguda de Castelló, número 38, en el carrer de Santa Cecília; la promoció de cooperatives com Sonex, Nulexport, Bicoca i la Sat Citrics la Plana, i la construcció en l'àrea hortofructícola de Nules de la nova seu de la Cooperativa Agrícola Sant Josep, en la qual, a més de les seccions tradicionals d'adobs, insecticides i servicis de jardineria i instal·lacions de reg localitzat, s'incorpora un Charter de la cooperativa d'alimentació Consum, així com una estació de servici.

En l'actualitat, a més de continuar al costat dels nostres agricultors, en Caixa Rural Nules col·laborem en una àmplia activitat social, cultural i esportiva amb totes les associacions presents en el nostre poble.