Història

A principis del segle XX, en un període de forta ebullició social i de carestia de la vida, conseqüència dels efectes col·laterals de la Primera Guerra Mundial, sorgix el moviment cooperativista agrari iniciat pel catolicisme valencià, l'adalil del qual va ser el jesuïta castellonenc pare Vicent.

Poc després de finalitzar la guerra, un grup de "lluïsos", van constituir el dia 30 de gener de 1919 el Sindicat Agrícola Catòlic, que en 1944 va passar a denominar-se Cooperativa Catòlica Agrària, amb les seues corresponents seccions, entre estes la Caixa Rural de Crèdit, que serà un instrument decisiu per a la promoció i el desenvolupament de l'economia local. Al gener de 1970, la Caixa Rural va prendre personalitat jurídica pròpia, independent ja de la cooperativa "mare", i durant la seua existència ha tingut diversos noms socials: Cooperativa de Crèdit; Caixa Rural de la Cooperativa Catòlica Agrària; Caixa Rural Catòlica Agrària, Societat de Crèdit Limitada; Caixa Rural Catòlica Agrària, Societat Cooperativa de Crèdit Valenciana. Però, per al soci, sempre ha tingut el mateix nom: "Caixa Rural" o "El Sindicat", que és la denominació que encara usen alguns dels socis més veterans.

El primer president va ser José P. Moreno Canós (30-1-19 a 4-7-20), a qui van succeir per orde cronològic: Manuel Candau Usó (5-7-20 a 28-1-23 i 2-2-29 a 2-2-32); Santiago Verdiá Iserte (29-1-23 a 13-1-25); José María Carda Saporta (14-1-25 a 23-1-27); Vicente Monfort Avellana (24-1-27 a 1-2-29); Pascual Cabedo Sanz (3-2-32 a 31-1-33); Pascual Balaguer Font (1-2-33 a 27-8-36 i 29-7-38 a 3-2-52); Pascual Ferrer Gimeno (4-2-52 a 30-11-65); José María Lloret Pesudo (1-12-65 a 31-12-69); José Arnau Mata (1-1-70 a 18-6-80); Fernando Ferriols Gil (19-6-80 a 27-6-84); Domingo Moreno Ortiz (28-6-84 a 22-6-92); José Cantavella Vicent (23-6-92 a 27-6-03); Enric Llop Vidal (28-6-03 a 05-11-03), José Llop Usó (16-12-03 a 28-6-10), i l'actual president, Enric Portalés Llop, que exercix el càrrec des de 29-6-10.

En 1920 es va constituir la secció d'assistència social per a socórrer obrers accidentats o malalts, admirable i precoç avanç de la Seguretat Social de hui. En la casa social del carrer Major Santo Domingo, s'instal·len, a més de la secció recreativa, les altres d'abonaments, assistència, oficines, biblioteca, gremis. Perquè aleshores ja s'havien constituït huit gremis masculins i dotze de femenins: obrers, espardenyers, bracers agrícoles, fusters d'envasos, carreters, empleats de comerç, maquinistes i mecànics, podadors, espardenyeres, brodadores, calceteres, confeccionadores de la taronja, conserveres, corseteres, serventes, indústria de la cera, teixits de llana i cotó, toquilleres, timbratges de paper, etc.

Esta activitat no sols econòmica, sinó també social, va possibilitar el seu arrelament immediat en la població. N'és una prova que al cap d'un any de la seua fundació ja tenia més de mil socis. Actualment el nombre de socis ascendix a més de tretze mil.

Esta faceta socioeconòmica i la vinculació i fidelitat de les persones de Vila-real a la Caixa són les que han marcat la seua història, la qual ha anat paral·lela a la ciutat. La Caixa ha anat canviant a mesura que la societat vila-realenca canviava, però sempre ha tingut en compte allò de "diners de Vila-real per a Vila-real". Esta política s'ha plasmat en la seguretat dels seus depòsits, en el finançament individual, que ha permés tirar avant moltes famílies d'una difícil posició, i en el finançament col·lectiu, gràcies al qual s'han pogut aconseguir objectius importants per a la ciutat, com l'Institut Francisco Tárrega, la plaça de l'Ajuntament, la plaça del Llaurador, l'Escola de Capacitació Agrària, la primera guarderia infantil, la promoció i finançament de cooperatives agràries, etc. Esta tasca va ser reconeguda per l'Ajuntament, que en 1968 li va concedir la Medalla d'Or de la ciutat.

I en l'àmbit social es pot parlar de realitzacions pròpies, com la construcció de vivendes socials i el Centre Social, orgull de l'entitat, el suport constant a la residència d'ancians, sense el qual no podria subsistir, i per descomptat, el fort suport a les activitats locals de caràcter agrícola, cultural esportiu i social.

El canvi de la societat vila-realenca ha fet que la Caixa, sense oblidar el seu caràcter preferentment agrícola, intervinga ja en tots els sectors industrials i de servicis de la població, motiu pel qual ha diversificat la seua activitat i incrementat els servicis financers a disposició dels nostres socis i clients.

Ha passat ja quasi un segle des que l'actual Caixa Rural Vila-real iniciara la seua activitat, a l'abril de 1920, concedint les seues primeres operacions de crèdit. Tota una vida, tota una història, dedicada exclusivament a Vila-real.