Algunes dades de la història de Caixa Rural Vilafamés
El 10 de febrer de 1935 es va celebrar l'assemblea constituent de la Caixa Rural del Sindicat Agrícola San Isidro de Vilafamés, si bé l'inici de l'activitat de crèdit del sindicat remunta el seu origen a 1909.
El local del Sindicat Agrícola de Sant Isidre Llaurador de Vilafamés, fundat pel jesuïta Mn. Lorenzo Cot Costa en 1908, va acollir l'esdeveniment que va comptar amb l'assistència del president, Sr. Vicente Conde Segarra; el tresorer, Sr. Manuel Chiva Albalat, i el secretari, Sr. Daniel Mallasén Valls, així com representants de la Federació Castellonenca, el rector Sr. José Montañés, i nombrosos socis i públic en general.
La creació de l'entitat no va ser un fet aïllat, ja que en els anys trenta hi havia més de mil caixes rurals a Espanya. La iniciativa va tindre una gran acceptació, i n'és una prova que, en el primer mes, es van obrir 45 cartilles d'estalvi i 4 depòsits a termini fix.
Durant la Guerra Civil, l'entitat va cessar la seua activitat i es va perdre tota la documentació. La reconstrucció és conseqüència de la superació de la crisi de la postguerra. En el mes de juliol de 1950, sent president el Sr. Juan Ramón Gil Andreu, reinicia la seua activitat amb el lema "Uns per altres i Déu per tots". Per mitjà d'un ban, es va convidar a l'obertura de noves llibretes, i es va reconéixer el saldo que figurava l'any 1939 en les cartilles que conservaven els titulars, i de l'import dels quals es va fer càrrec la cooperativa agrícola amb la corresponent disminució de les seues reserves.
Destaca, des dels primers exercicis, el finançament de societats agrícoles, les campanyes per a l'obertura de comptes infantils i el finançament a socis, amb la fórmula que hui denominem microcrèdits. Eren préstecs de cinc-centes pessetes (aproximadament els ingressos d'un mes de treball) amb dos avaladors, al 6,00% d'interés anual; s'entregaven 492,50 i, al cap de tres mesos, havia de tornar el citat principal. Totes les operacions es van tornar.
En 1964 es va produir un fet rellevant per a l'entitat: els socis del Celler-Cooperativa, fundat set anys abans, van obrir comptes en la Caixa per a cobrar la verema. Es va passar de 56 comptes oberts a 217. En els tres exercicis següents, els depòsits es van duplicar i van arribar a prop de tretze milions de pessetes (77.000 euros).
Va ser un moment d'auge en què es va produir l'obertura del seu museu d'art contemporani, pioner a Espanya, i la instal·lació de dos empreses ceràmiques. Els dos fets tenen una gran repercussió perquè suposen per a la localitat dos nous motors econòmics que se sumen al vitivinícola.
En 1969, sota la presidència del Sr. Vicente Benet Meseguer i la direcció del Sr. José Andreu Benet, es construïx l'actual edifici en l'avinguda de Barceló i s'obté l'autorització del Ministeri de Treball perquè la secció de crèdit de la cooperativa agrícola es transforme en entitat financera, que en 1977 serà reconeguda pel Banc d'Espanya.
En 1974, amb la incorporació del Sr. José Melchor Marzá Andreu, la Caixa compta amb dos empleats. Els anys següents, fins a mitjan anys huitanta, seran difícils. Una crisi bancària comporta la desaparició de nombroses entitats, d'elles deu caixes són baixa en la província de Castelló. A Vilafamés a esta conjuntura s'unix la crisi de la vinya.
En 1983, sent president José Vicente Gil Galindo, es mecanitzen els comptes d'estalvi amb equips informàtics Nixdorf. I en 1995 s'instal·la el primer caixer automàtic de Vilafamés.
En l'Assemblea General del 28 de juny de 1996, sent president Jaime Salvador Martínez, els socis acorden la incorporació en l'Associació Espanyola de Caixes Rurals, en el Banc Cooperatiu Espanyol, Rural Servicis Informàtics i l'asseguradora RGA.
En el segon semestre d'eixe any, el benefici es reduïx significativament per la caiguda del marge brut en una conjuntura de baixada dels tipus d'interés i per l'augment dels gastos generals d'administració. Amb el Sr. Miguel Fornals Allepuz en la presidència, la cooperativa de crèdit mamprén reformes i augmenta la seua productivitat, i al cap de l'any la recuperació ja està consolidada.
De 1998 a 2007, amb una situació econòmica favorable, la caixa rural duplica els depòsits i els recursos propis, i aconseguix un alt grau de solvència que l'enfortix per a resistir l'actual crisi.
En 2002, sent president el Sr. Xavier Allepuz Marzá, s'inaugura el Saló Multiús Sant Isidre en l'avinguda Ferrer Forns, ampliant les possibilitats de la seua obra social. La sala acull tant els actes de la mateixa Caixa com el de nombroses associacions locals.
Des de 2005 s'oferix el servici de banca per Internet. Es continua el finançament a cooperatives agràries com, per exemple, en 2008 l'almàssera, cooperativa comarcal que extrau al novembre el seu primer oli d'oliva verge extra.
Després de la crisi econòmica i financera de 2008, i com a conseqüència de la fusió de Ruralcaixa amb Cajamar Caja Rural, i de la integració del Grup Caixes Rurals del Mediterrani i del Grupo Cooperativo Cajamar, en 2012 Caixa Rural de Vilafamés, com les altres entitats adscrites al Grup CRM, s'incorpora al Grupo Cooperativo Cajamar, primer grup de financer cooperatiu d'Espanya, del qual forma part des d'aleshores.
Pel que fa als anys més recents, a la història del temps present, l'Assemblea General de Socis va elegir en 2020 un nou Consell Rector integrat per sis membres, tres hòmens i tres dones, caracteritzat, per tant, per la igualtat de gènere. El senyor Alejandro Verdoy deixa la presidència de l'entitat, i posa fi a un mandat de 16 anys en què els depòsits dels socis i clients d'esta cooperativa de crèdit han crescut un 80%, donant pas a una nova etapa amb l'actual presidència del Sr. Luis Andreu Puchol.
D'una altra part, el setembre de 2024 va deixar l'entitat Eduardo Julián Azuara Palomo, director durant els últims trenta-set anys. El 1987 va arribar a Vilafamés després de superar un procés de selecció celebrat a la Caixa Rural Provincial de Castelló, i des d’aquell moment la seua trajectòria professional i personal ha continuat unida a la causa cooperativa de la localitat i la comarca a través de la Caixa Rural de Vilafamés i de la Cooperativa Agrícola Sant Isidre de Vilafamés. Va ajudar a sanejar aquestes dues entitats, a revitalitzar-les i consolidar-les, de manera que va contribuir a donar continuïtat a la seua centenària història. Quatre dècades després i arribat el moment de concloure la seua activitat professional, aquesta labor ha sigut àmpliament reconeguda i valorada no sols pels socis, rectors i companys de l'entitat, sinó també per tots els veïns de Vilafamés.